dimarts, 1 de maig de 2012

Autoretrat de l'accident














Portrait of the accident
On 2nd of May 2011 I witnessed a terrible accident that resulted in the death of my colleague Fireman Pablo C. from Barcelona. The accident occurred when there was a technical problem with an automatic ladder which collapsed on top of my colleague, leaving him seriously wounded and with extreme cardio-respiratory arrest. Response to this was fast, starting with cardiopulmonary resuscitation to restore cardiac rhythm. After 10 minutes hope was quickly fading, and he died 2 months after the incident. This hit us hard throughout the Fire Department of Barcelona.
Fire fighters are trained to deal with complicated situations as well as seeing people die, but when it comes to the death of a friend things change and there are no ways of dealing with the loss whatsoever. In this case art and creation in the form of drawings, paintings and poetry helps me to channel the anger, pain and anguish of recognizing the disappearance of the most highly regarded and active colleagues.
Shortly after Pablo's death I started a self-portrait in 3-dimensions, without realizing it was steadily becoming a portrayal of the time of the accident. You can see this in the shape and texture of the iron shell that I made, with goosebumps all over the head and body. Inside the head there is a stone brain which is inscribed with the name of my son Guillem; my first thought was to remember my colleagues that have passed away.

Autorretrat de l'accident (Català)
El 2 de maig del 2011 vaig presenciar un terrible accident laboral que provocà la mort del company Pablo C. bomber de Barcelona. L’accident ocorregué quan degut a un problema tècnic una autoescala atropellà al company deixant-lo ferit d’extrema gravetat i amb aturada cardio-respiratòria. La reacció fou ràpida, seguidament iniciarem les maniobres de reanimació cardiopulmonar que restabliren el ritme cardíac 10 minuts després. L’esperança s’esvaí ràpidament i morí 2 mesos després deixant molt tocat a tot el cos de Bombers de Barcelona.
Els bombers estem preparats per afrontar situacions complicades i a veure morir a persones, però quan es tracta de la mort d’un company la cosa canvia i no hi han esquemes ni patrons que valguin. En aquest cas l’art i la creació, en forma de dibuixos, pintures i poesies em serviren per canalitzar la ràbia, el dolor i l’angoixa de veure desaparèixer un dels companys més actius i estimats del torn.
Poc després de la mort d’en Pablo vaig començar un autoretrat en 3 dimensions que sense adonar-me’n va anar esdevenint un autoretrat del moment de l’accident. Així doncs s’hi pot veure la cuirassa de ferro que em vaig imposar, la pell de gallina per tot el cap i cos, i a dins del cap un cervell de pedra amb la inscripció del nom del meu fill Guillem, primer pensament quan vaig veure al meu company caure al terra.

Autorretrato del accidente (Castellano)
El 2 de mayo de 2011 presencié un terrible accidente laboral que provocó la muerte del compañero Pablo Calvo bombero de Barcelona.El accidente ocurrió cuando debido a un problema técnico en una auto escalera atropelló al compañero dejándolo herido de extrema gravedad i con una parada cardio respiratoria. La reacción fue rápida y seguidamente iniciamos las maniobras de reanimación cardiopulmonar que restablecieron el ritmo cardíaco 10 minutos después. La esperanza se desvaneció rápidamente i murió 2 meses después dejando muy dolido a todo el cuerpo de bomberos de Barcelona.
Los bomberos estamos preparados para afrontar situaciones complicadas y ver morir a personas, pero cuando se trata de la muerte de un compañero la cosa cambia y no hay esquemas ni modelos que valgan. En este caso el arte i la creación, en forma de dibujos, pinturas y poesías me sirvieron para canalizar el dolor y la angustia de ver desaparecer a uno de los compañeros más activos i queridos del turno.
Poco después de la muerte de Pablo comencé un autorretrato en 3 dimensiones que sin darme cuenta fue convirtiéndose en un autorretrato del momento del accidente. Así pues se puede se puede ver la coraza de hierro que me impuse, la piel de gallina por toda la cabeza y cuerpo, y dentro de la cabeza un cerebro de piedra con la inscripción del nombre de mi hijo Guillem, primer pensamiento cuando vi a mi compañero caer al suelo.


8 comentaris:

  1. Impressionant!!!
    Gràcies per la feina que esteu fent a diari.

    Germà

    ResponElimina
  2. deu meu, jo no se com hages reaccionat.La mort ens arriba de manera soptada i per molt que volguem mai pero mai estarem preparats.En un cas com aquest soposso que la pelicula de la teva vida et passa en décimes de segon i els teus pensaments dirigits a las personas que estimes.Es molt dificil entre l'art pero amb aquestes images o dius tot.

    ResponElimina
  3. Sempre he dit que del dolor en sorgeixen les obres d'art més sublims, i tu, amb aquest autoretrat, confirmes, amb escreix, i malauradament, el meu pensament. Abraç de condol, gairebé personal, perquè la mort d'un bomber és, en part, la nostra pròpia mort. Salut i, malgrat tot, llarga vida d'artista i de bomber.

    ResponElimina
  4. Les vostres paraules son molt recomfortants,gràcies a tots.

    ResponElimina
  5. Marc, és realment atroç aqeusta experiència que expliques i que de tantes maneres et va marcar la vida. Sort en vas tenir de poder canalitzar totes les emocions acumulades, que debien ser fortíssimes. L'angoixa sempre ha estat la llavor de grans obres d'art (de fet jo crec que l'art no s'explica sense l'angoixa vital) i en aquest cas una vegada més es demostra que és així. És magnífica la teva escultura i estic encantada d'haver-te conegut. Ja anirem xerrant pel fb. Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Ostres, no tinc paraules... l'obra preciosa, i el que significa... feu una feina excel·lent tot i les crítiques que rebeu, la responsabilitat i pes que dueu a sobre no té nom.

    ResponElimina
  7. Veig els filferros que surten de l'esquena i puc sentir la pell de gallina!, veig un tornado de neurones dins el cap que em posen els pels de punta. Poques escultures m'han fet despertar tantes emocions. Gran treball.

    ResponElimina
  8. La realitat es que es més fàcil crear a l'entorn de la tristesa i engoixa que en la felicitat i l'alegria, l'una serveix de vàlvula d'escapament i l'altre t'omple profundament d'alegria, felicitat i emoció. Gràcies pels comentaris

    ResponElimina