dimarts, 1 de desembre de 2015

Freedom for Marocco (2011)

Quan la situació econòmica i personal m'ho permet viatjo uns dies a aquells indrets que per motius històrics i/o polítics em desperten un interès especial i em motiven a realitzar-hi una o diverses accions/intervencions que després penjo a les xarxes socials. Kurdistan, Palestina, Irlanda del Nord, Escòcia, Bosnia, Kósovo, Poble Berber de l'Atlas, Cuba, Índia i Itaca, La segona setmana de febrer de 2011 tenia previst viatjar a Egipte per fer realitat un somni d'infantesa i on aprofitaria per fer-hi un petit projecte en el riu Nil.

El dia anterior a agafar el vol la companyia aèrea em va informar que degut a l'esclat de la primavera àrab  l'espai aèri egipci s'havia tancat i el meu vol quedava suspès a poc més de 24h de viatjar-hi. Em vaig motir de ràbia per no haver-m'hi pogut "colar", Va ser impossible trobar un altre mitjà de transport que m'hi pugués portar a "gaudir" del que semblava una revolució exemplar del poble vers la classe política conservadora i corrupte.

Amb les ganes frustrades de ser testimoni d'aquella nova flor de la primavera àrab viatjava pocs dies després al Marroc on em proposaria posar el meu granet de sorra per la germinació allí, d'una hipotètica primavera/revolta àrab.

Una de les paraules més utilitzades pels manifestants de les diverses primaveres àrabs era la paraula llibertat que simbolitzava tot alló que anel·laben i que portava associades infinitat d'idees de canvi i millores en tots els sentits.

L'acció que volia desenvolupar al Marroc volia realitzar-la durant tot el recorregut pels pobles berbers de l'Atlas que ja coneixia d'un viatge anterior. Vaig voler treballar amb la paraula llibertat en l'idioma berber però la sorpresa va ser que el poble berber tant acostumat a ser privat de la seva cultura, llengua, història i identitat no ténen cap paraula que signifiqui la paraula llibertat. Vaig veure'm obligat així a utilitzar la llengua àrab. La llibertat pels marroquins era una paraula molt poc utilitzada i força vegades tenien dificultats per escriure-la correctament.

Vaig creure que la millor manera d'encomanar les ànsies de llibertat a una població desinformada i despolititzada hauria de ser la de parlar sobre la llibertat i una excusa per fer-ho serien els encàrrecs que faria als diversos artesans que contractaria perquè amb les seves tècniques i materials representéssin la paraula llibertat.

La por que ténien els artésans al règim marroquí i per consegüent a la seva policia motivaren els meus primers fracassos, ja que els artesans s'espantaven al veure quin tipus d'escàrrec els estava encomanant. Em vaig haver d'inventar una rocambolesca història per associar la llibertat a un fet personal allunyat del significat que cercava. Vaig realitzar exitosament 5 encarrecs diferents que vaig poder documentar amb foto i vídeo.


















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada