Projecte "Arribant a Ítaca"

Breu resum del projecte:

"Arribant a Ítaca" és un projecte creatiu sense ànim de lucre que necessita la col·laboració de tots vosaltres per poder-lo fer realitat.

Es tracta de fer arribar a l'illa grega d'Ítaca les pàgines d'un llibre que s'anirà escrivint dia a dia amb les aportacions que vagin fent els col·laboradors.

Un cop assolida la llibertat del Principat tot el material recollit prendrà forma de llibre físic, moment en que el projecte haurà arribat al seu objectiu.


Orígens i evolució del projecte “Arribant a Ítaca”:

L'any 1974 el cantautor Lluís Llach va musicar el poema "Viatge a Ítaca" del poeta grec Kavafis inspirat amb el poema èpic de l'Odissea d'Homer on Ulisses, el protagonista del relat torna a l'illa grega d'Ítaca, 20 anys després lluitar a la batalla de Troia.
Llach es va inspirar en aquest llarg viatge per establir una metàfora del llarg camí cap a la llibertat del nostre poble. Des d'aleshores "Ítaca" ha esdevingut pels catalans un símbol de llibertat; aquesta "Ítaca" metafòrica representa la fi d'un llarg trajecte de 300 anys, l'arribada al port i l'inici d'un nou camí ple d'esperança i d'il·lusions.
El projecte "Arribant a Ítaca" vol en certa manera, fer realitat la metàfora creada per en Llach. L’objectiu és portar fins aquesta illa els somnis, les il·lusions i les emocions associades a aquest moment històric que estem vivint en què l'Ítaca metafòrica deixa pas a l'Ítaca real de Grècia, evidenciant així l'arribada a la fi del camí.
Per fer-ho possible ens cals tu:
Les persones que vulguin participar en el projecte hauran d'enviar a l’adreça electrònica  arribantaitaca@gmail.com un text de 600 caràcters com a màxim en què es facin palesos els sentiments, les emocions i les il·lusions dipositats en aquest moment històric que estem vivint.
Els texts poden ser en prosa o poesia, amb el genere que l’autor esculli (conte, assaig, descripció, diàleg ...) Aquests seran impresos en paper i s'aniran enviant regularment per correu tradicional a Ítaca on seran custodiats fins al dia de la Independència de Catalunya. Aleshores es recuperarà tot el material i es realitzarà un llibre amb els texts, finalitzant així el treball.
Els texts rebuts seran tractats amb la màxima confidencialitat i no veuran la llum fins al dia de la Llibertat.
Els autors dels texts hauran d'indicar si volen o no que el seu nom i població surti publicat al peu del text.
Un cop assolida la llibertat del Principat la publicació dels texts o parts d'ells anirà sempre seguida del nom de l'autor o autors si així ho volen.

Els participants autoritzen l'autor del projecte a publicar el seu text conjuntament amb la resta de texts un cop finalitzi el treball.

L'autor del projecte es reserva el dret de no publicar aquells texts que faltin al respecte a les persones, incitin a la violència o que, pel motiu que sigui no s'ajustin a l'esperit d'aquest projecte.

Els autors dels texts seran informats de l'acceptació o no del seu escrit, així com del moment que el treball vegi finalment la llum.

La data final per enviar els texts finalitzarà un mes després d’aconseguir la llibertat.


El 30 de desembre de 2014 s'han enviat cap a Ítaca la primera trentena de texts que seran custodiats allí fins el dia de la llibertat. 
El 26 de Juliol de 2015 s'ha fet l'enviament d'una trentena de texts més.

Andreu Alfaro, la fi d'un artista compromès

Aquests dies he fet realitat un dels viatges que tenia pendents des de feia molts anys, he recorregut les terres del sud dels Països Catalans amb uns objectius molt clars, (re) conèixer el territòri, la seva gent i la realitat lingüística que es viu en les diverses zones del País Valencià, i visitar l'important escultor valencià Andreu Alfaro. No ha estat fàcil aconseguir-ho però l'esforç ha valgut la pena.
He anat fins a Godella (València) on hi te l'estudi-taller, però malauradament l'alzheimer el té arraconat a casa seva al poble de Rocafort (València). Amb les dades subministrades pel seu secretari i pel restaurador de la seva col·lecció he pogut deduir l'indret on el podia trobar, després de demanar i demanar sense èxit als veïns de Rocafort m'he topat miraculosament amb uns dels guardes de seguretat de l'urbanització on resideix i he tingut la possibilitat de trucar-hi a la porta. M'ha sorprès lo desconegut que es a la seva pròpia terra.

Cap al 1993 vaig comprar un llibre sobre l'obra de l'Andreu Alfaro, em va entusiasmar i vaig intentar copiar el seu estil en algunes de les meves primeres obres en ferro, poc després vaig tenir la possibilitat de conèixer-lo en l'exposició que realitzà a la seu de la fundació Caixa Manresa a Manresa, allí acompanyat del seu amic Raimon feren una breu presentació de l'exposició que es transformà en una improvitzada conferència sobre el futur del País Valencià amb l'imminent entrada al poder del PP a la Generalitat valenciana (ho vàren clavar!..). Durant el vernissatge vaig poder parlar amb ells 2 sobre temes de política i amb l'Andreu sobre el fet artistic en concret, vaig demanar-li també si s'havia d'estudiar belles arts per ser artista i amb rotunditat em digué "estudia!, estudia!", durant anys ho he tingut al cap i després de 10 anys em vaig decidir a estudiar (val més tard que mai..).

Tornant a la visita, la seva casa no es gran cosa al costat de les grans mansions dels veïns però desprenia aquell aire de senzillesa que caracteritza a l'Andreu Alfaro. He trucat i m'ha atés la seva dona, m'ha explicat la enfermetat de l'Andreu i després de dubtar uns instants m'ha fet passar molt amablement. La sala d'estar era un seu antic taller, sostre molt alt, tot blanc amb estanteries plenes de llibres i una col·lecció de pintures, escultures i litografies que no he tingut prou temps de veure. Alguna litografia d'en Miró, una bonica escultura d'en Juli Gonzàlez i algunes de seves decoraven l'estança. L'ha cridat i m'ha fet passar a la terrassa del darrere on a la fresca esperava l'hora de dinar, l'he vist cansat, reflexiu i estàtic, he tingut la sensació de que estava allí havent fet tot lo que havia de fer a la vida, amb els 81 anys i la mirada força perduda delatava la presència del maleit alzheimer.

No volia fer-me pesat però no m'ha deixat marxar fins després de parlar uns 20 minuts, la dona seguia la conversa amb molt d'interès. De tant en tant la memòria li fallava i la seva dona el rectificava fent-lo enfadar una mica.. Li he fet moltes preguntes i observacions sobre la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra nació, m'ha respost amb la mateixa serenitat amb que ho feu l'any 2003 a Manresa. He vist una gran persona, allunyada de l'egocentrisme que caracteritza a molts artistes de renom, no te cap interes per passar a la història, no vol que se'l recordi per a res, ha fet lo que ha fet perquè creia que ho havia de fer. Sempre ha dit i fet lo que pensava i per això ha estat perjudicat pel govern Del PP de la Generalitat valenciana. Per acabar li he demanat un consell, i m'ha dit " si tens la il·lusió i les coses clares no et cal cap consell, així que no et podria dir més que vejenades.." m'ha quedat ben clar. Li he donat les gràcies pel seu important compromís amb el nostre poble, i pel consell que em donà 15 anys abans, m'ha acompanyat fins la porta de casa seva. He sortit d'allí molt satisfet, per haver-lo conegut com a persona i haver pogut captar una part important de la seva visió mon. Estic segur que l'any vinent la visita ja hagués estat impossible..