Per dona, per mare (2008)

Aquesta obra la vaig realitzar com a denuncia/homenatge a les dones que veuen estroncada la seva carrera laboral per haver decidit ser mares. La impotència i frustració són dos dels elements principals en aquest treball. L'obra va ser guanyadora del 1er premi d'escultura  del "premi 1er de Maig d'escultura" organitzat pel sindicat UGT de Catalunya que en té la propietat.

Penitència (2010)

Et direm com seràs (2009)

Aquesta escultura vol parlar sobre la repressió sexual de la dona des del mateix inici de la seva vida.

                           

Sol de sols, ànima d'ànimes (2001)

Aquest treball pretenia ser una reflexió sobre el concepte de globalització que a les hores començava a penetrar amb força. Lluny de la resigació la meva proposta parlava de l'homogeneïtzació de les cultures i la preservació de les mateixes. Va ser seleccionat per a Generación 2002 de Caja Madrid amb exposicions itinerants a Barcelona, Madrid, Santiago de Compostela, Sevilla i València.

                                     

Generación 2002 de Caja Madrid. Madrid

Llavors/presons mentals (2002-2007)

Aquesta sèrie consta d'una desena d'obres realitzades a base de ferro i goma i parlen de la procreació i la llibertat.

Galeria RuaX d'Art. Manresa

Col·lecció galeria ARTwindow. Barcelona

Llicenciat en Belles Arts Busca

                  


                     Vídeo de l'acció: 

Català

Es tracta d'una escultura en planxa forjada del meu fill amb diversos sentits i significats que em guardo per mi com si es tractés d'un reliquiari on atrapar-hi instants. M'agrada que l'espectador en tregui les seves pròpies conclusions.

L'escultura està soldada per l'esquena a un carretó per a realitzar l'acció que enregistràrem el setembre de 2013 i que ens parla de la crua realitat de molts llicenciats en belles arts que aspiren algun dia a exposar i vendre la seva obra en una galeria comercial amb la ingènua aspiració de poder arribar a viure de l'art.

Els currículums que entren en les galeries no acostumen a durar gaires minuts abans de ser llençats a les escombraries, les decepcions son grans i moltes vegades enfonsen les carreres de molts aspirants a artistes. Amb la certesa que l'artista surt de la galeria tal com hi entra jo m'enfronto a aquesta "acció obligada" amb l'escultura soldada al carretó evidenciant aquest fet.

Castellano

Se trata de una escultura en plancha de hierro forjado de mi hijo con diversos sentidos y significados que me guardo para mí como si se tratara de un relicario donde atrapar en ella instantes. Me gusta que el espectador saque sus propias conclusiones.

La escultura está soldada por la espalda a una carretilla para realizar la acción que registrada en vídeo el septiembre de 2013. La acción nos habla de la cruda realidad de muchos licenciados en Bellas Artes que aspiran a exponer su obra en alguna importante galería comercial con el ingenua aspiración de poder llegar a vivir del arte.

Los currículums que entran en las galerías no suelen durar muchos minutos antes de ser arrojados a la basura. Las decepciones son grandes y muchas veces hunden las carreras de muchos aspirantes a artistas.
Con la certeza de que el artista sale de la galería como entra yo me enfrento a esta "acción obligada" con la escultura soldada al carro evidenciando este hecho.

Autoretrat de l'accident

Portrait of the accident

On 2^nd of May 2011 I witnessed a terrible accident that resulted in the death of my colleague Fireman Pablo C. from Barcelona. The accident occurred when there was a technical problem with an automatic ladder which collapsed on top of my colleague, leaving him seriously wounded and with extreme cardio-respiratory arrest. Response to this was fast, starting with cardiopulmonary resuscitation to restore cardiac rhythm. After 10 minutes hope was quickly fading, and he died 2 months after the incident. This hit us hard throughout the Fire Department of Barcelona.

Fire fighters are trained to deal with complicated situations as well as seeing people die, but when it comes to the death of a friend things change and there are no ways of dealing with the loss whatsoever. In this case art and creation in the form of drawings, paintings and poetry helps me to channel the anger, pain and anguish of recognizing the disappearance of the most highly regarded and active colleagues.

Shortly after Pablo's death I started a self-portrait in 3-dimensions, without realizing it was steadily becoming a portrayal of the time of the accident. You can see this in the shape and texture of the iron shell that I made, with goosebumps all over the head and body. Inside the head there is a stone brain which is inscribed with the name of my son Guillem; my first thought was to remember my colleagues that have passed away.

Autorretrat de l'accident (Català)

El 2 de maig del 2011 vaig presenciar un terrible accident laboral que provocà la mort del company Pablo C. bomber de Barcelona. L’accident ocorregué quan degut a un problema tècnic una autoescala atropellà al company deixant-lo ferit d’extrema gravetat i amb aturada cardio-respiratòria. La reacció fou ràpida, seguidament iniciarem les maniobres de reanimació cardiopulmonar que restabliren el ritme cardíac 10 minuts després. L’esperança s’esvaí ràpidament i morí 2 mesos després deixant molt tocat a tot el cos de Bombers de Barcelona.

Els bombers estem preparats per afrontar situacions complicades i a veure morir a persones, però quan es tracta de la mort d’un company la cosa canvia i no hi han esquemes ni patrons que valguin. En aquest cas l’art i la creació, en forma de dibuixos, pintures i poesies em serviren per canalitzar la ràbia, el dolor i l’angoixa de veure desaparèixer un dels companys més actius i estimats del torn.

Poc després de la mort d’en Pablo vaig començar un autoretrat en 3 dimensions que sense adonar-me’n va anar esdevenint un autoretrat del moment de l’accident. Així doncs s’hi pot veure la cuirassa de ferro que em vaig imposar, la pell de gallina per tot el cap i cos, i a dins del cap un cervell de pedra amb la inscripció del nom del meu fill Guillem, primer pensament quan vaig veure al meu company caure al terra.

Autorretrato del accidente (Castellano)

El 2 de mayo de 2011 presencié un terrible accidente laboral que provocó la muerte del compañero Pablo Calvo bombero de Barcelona.El accidente ocurrió cuando debido a un problema técnico en una auto escalera atropelló al compañero dejándolo herido de extrema gravedad i con una parada cardio respiratoria. La reacción fue rápida y seguidamente iniciamos las maniobras de reanimación cardiopulmonar que restablecieron el ritmo cardíaco 10 minutos después. La esperanza se desvaneció rápidamente i murió 2 meses después dejando muy dolido a todo el cuerpo de bomberos de Barcelona.

Los bomberos estamos preparados para afrontar situaciones complicadas y ver morir a personas, pero cuando se trata de la muerte de un compañero la cosa cambia y no hay esquemas ni modelos que valgan. En este caso el arte i la creación, en forma de dibujos, pinturas y poesías me sirvieron para canalizar el dolor y la angustia de ver desaparecer a uno de los compañeros más activos i queridos del turno.

Poco después de la muerte de Pablo comencé un autorretrato en 3 dimensiones que sin darme cuenta fue convirtiéndose en un autorretrato del momento del accidente. Así pues se puede se puede ver la coraza de hierro que me impuse, la piel de gallina por toda la cabeza y cuerpo, y dentro de la cabeza un cerebro de piedra con la inscripción del nombre de mi hijo Guillem, primer pensamiento cuando vi a mi compañero caer al suelo.